La secció Imatge del Laboratori Creatiu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals presenta:
AFINITATS ELECTIVES
IN SEDE EGARENSIS
Descarrega aquí la teva invitació!
Denominem «afinitat electiva» un tipus molt particular de relació dialèctica que s’estableix entre dues configuracions socials o culturals i que no és reduïble a la determinació causal directa o a la «influència» en sentit tradicional.
La secció Imatge del Laboratori Creatiu d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals (secció que treballa les arts visuals) organitza en el marc de la programació d’exposicions a la Galeria Sala d’Art La Cúpula de l’entitat propostes expositives sobre arts visuals. Aquestes propostes són aportacions tant d’obra d’autor com projectes creats per la mateixa secció.
Els responsables de la secció volem subratllar la importància de la bibliografia (crítica i teòrica) sobre la fotografia plàstica actual (no és aquesta la fotografia que practiquen els autors de l’anomenada fotografia creativa o els de la fotografia documental). El projecte que presentem al Festival d’Imatge i Fotografia Contemporània Àlbum 2024 forma part d’uns treballs amb els quals es vol reflexionar sobre com la fotografia, a finals del segle XX, fa la seva entrada en l’àmbit de l’art i esdevé en pràctica artística i així és acceptada per aquesta comunitat.
Els conceptuals —en deute amb la idea de Marcel Duchamp d’una obra que, més enllà de l’objectivitat de la pintura o de l’escultura, es resoldria en un signe pur i s’enunciaria sota la forma d’«Això és art»— van desenvolupar àmpliament propostes artístiques en què el llenguatge intervenia com a condició necessària —i de vegades suficient—, i en què la pròpia imatge s’utilitzava, podríem dir, com a llenguatge, com un llenguatge «secundari» o derivat.
Cal insistir: tota la paradoxa de «l’entrada en art» de la fotografia es dirimeix a finals dels anys seixanta. La fotografia, alhora ontològicament precària i, tanmateix, indispensable, serà en ocasions l’acompanyant, sovint allò «restant», però sempre testimoni, fins a convertir-se, per fi, —i serà aquesta una de les determinacions essencials dels anys vuitanta— en l’obra mateixa.
Dominique Baqué, La fotografia plàstica (2003)
A principis dels anys seixanta i durant els anys setanta del segle XX, apareix una generació d’artistes que amb les seves activitats —el happening o el land art— mobilitzen el cos considerat en la seva forma pura, bruta i primitiva.
En el context de les primeres pràctiques artístiques de l’Art Conceptual (Land Art), l’acció de caminar esdevé una eina de configuració del paisatge, inclús com una intervenció en l’àmbit del purament arquitectònic, en aquest context Richard Long (escultor i fotògraf) i altres artistes conceptuals organitzen el seu treball a partir de fotografies o, més ben dit, purament a partir de l’acte fotogràfic.
Samuel Garrofé
Laboratori Creatiu – Secció Imatge
BIBLIOGRAFIA
- Walkscapes. El andar como práctica estética. Francesco Careri. Editorial Gustavo Gili (2013).
- Dirección única. Walter Benjamin. Ediciones Alfaguara (1988).
- La Nueva Babilonia. Constant Nieuwenhuys. Editorial Gustavo Gili (2009).
- Las ensoñaciones de un paseante solitario. Jean Jacques Rosseau. Alianza Editorial (2008).
- Caminar. Henry David Thoreau. Ardora Ediciones (2010).
- El paseo. Robert Walser. Ediciones Siruela (2001).
- Walking in Circles. Richard Long. George Braziller Inc (1991).
WALKSCAPES
El andar como práctica estética
Francesco Careri
Editorial Gustavo Gili (2009)
ISBN/EAN: 9788425225987
«El andar es un acto cognitivo y creativo capaz de transformar simbólica y físicamente tanto el espacio natural como el antrópico. Este libro narra una historia de la percepción del paisaje a través del acto de caminar: del nomadismo primitivo a las vanguardias artísticas de principios siglo XX, de la Internacional Letrista a la Internacional Situacionista, del minimalismo al land art, Francesco Careri repasa algunas de las propuestas históricas que han concebido el acto de deambular no solo como una herramienta de configuración del paisaje, sino como una forma de arte autónoma, un instrumento estético de conocimiento y modificación física del espacio atravesado que pasa a convertirse en intervención urbana».
IN SEDE EGARENSIS
Xavier Aragonès
«In Sede Egarensis» és una exploració visual a llarg termini dels paisatges urbans, periurbans i suburbans de Terrassa. A partir d’una sèrie de caminades pels diferents barris, urbanitzacions i polígons industrials de la ciutat, el fotògraf Xavier Aragonès ha començat a construir un arxiu d’imatges on hi tenen un pes especial l’arquitectura popular i d’autoconstrucció, els marges i buits de la trama urbana, les evidències del passat que perviuen en el present i els indicis de futurs que podrien (o no) esdevenir-se.
Aquesta exposició —i la carpeta de vuit còpies fine art d’edició limitada que l’acompanya— presenta una primera selecció d’imatges del projecte, que es pot consultar —en la seva totalitat i a mesura que es vagi actualitzant— al lloc web: http://insedeegarensis.com.
Xavier Aragonès
Xavier Aragonès és un fotògraf nascut el 1979 a Pineda de Mar i resident a Terrassa des de l’any 2009. És llicenciat en Periodisme i ha cursat estudis de fotografia a les escoles Grisart i El Observatorio de Barcelona. El seu treball gira principalment al voltant dels efectes, a vegades subtils i a vegades traumàtics, de l’activitat humana sobre els llocs que ens envolten. Ha publicat dos treballs en forma de fotollibre: O. O. O. i Twentysix Abandoned Catalan Gasoline Stations. Aquest últim també l’ha presentat en format expositiu als festivals de fotografia Revela’t (Barcelona, 2018) i Festimatge (Calella, 2021) i ha estat publicat a la revista Exit, núm 88, No lugares.