DE LA DONA,
SE N’APROFITA TOT
La dona és un ésser humà i, com a tal, no ha d’estar sotmesa ni a esclavitud ni a servitud, ja que l’esclavitud i el tràfic de persones estan prohibides, o no? Prostituere ve del llatí i significa, literalment: exhibir per a la venda; però una dona és un ésser humà i no es pot comprar, oi?
Cada dia ens veiem confrontats a un seguit de missatges que indiquen el contrari: pots comprar una dona per uns quants bitllets allà on vagis, mentre t’ho puguis permetre.
Si ets dona, és possible que al llarg de la teva vida t’hagin sortit moltes oportunitats per vendre’t sencera o a trossos en funció de l’edat que tinguis. Si ets una dona gran, llavors ja no, millor t’apartes una mica de l’aparador, que fas nosa.
De nosaltres, les dones, en pots comprar només un trosset moooolt petit, com uns òvuls o, millor encara, una cosa més elaborada: una criatura! La gestació subrogada és genial, esculls un nen (o nena) blanc i rosset (o rosseta), fas un viatget i pum!: criatureta a les mans. Les qüestions de per què una dona ha volgut passar per tot un embaràs i part les deixem per a un altre dia, que ara se’ns refreda el cafè.
Només cal pagar i al Mercat tot està disponible; el desig mana i si cal convertir una dona en un objecte mitjançant un intercanvi econòmic, doncs es fa.
Jo i els meus desitjos per davant de tot: JO, MI, ME, MUACS!
Però escolta, no t’encantis, que hi ha pressa. Ara aprofitem que som en un mercat, un mercat de debò, dels que venen pomes, peres i porcs, que, com de la dona, se n’aprofita tot. I quant val el mig quilo?, de porc, vull dir.
Claudia Mesa Vilchez
Claudia Mesa Vílchezs
Nascuda a Terrassa, on encara continua vivint, ha cursat estudis de fotografia a Fotoespai, a l’IEFC i a la UOC. El seu interès per la fotografia l’ha portat a ser membre de XAFAT i a col·laborar en l’organització del Festival de Fotografia Contemporània Emotiva, a Terrassa, així com a participar en diferents tallers que van des de la fotografia terapèutica a les tècniques antigues. Com a professora, ha impartit tallers de cianotípia i polaroid transfer als Amics de les Arts i Joventuts Musicals de Terrassa.
Ha exposat Present continu, a l’Espai 2 de la Sala Muncunill; a la Casa Soler i Palet, Cos subjecte; al CET, Diàlegs en Do major, i al Fineart d’Igualada, Todos son mis hijos, entre d’altres.
Les seves obres, lluny de cercar una estètica fàcilment acceptada, incorporen imatges de digestió lenta i a voltes pesada que sovint busquen qüestionar el món i l’actualitat que ens ha tocat viure.
