Del 4 de maig al 2 de juny.
Església de Sant Miquel. Seu d’Ègara.
De dimarts a dissabte, de 10 a 13.30 i de 16 a 19 h. Diumenges i festius, d’11 a 14 h.
No hi havia treball ni futur. No hi havia res, i res podia ser pitjor que quedar-se al poble. Jo era l’esperança de la meva família. Sabia que podia morir, però havia de fer-ho, i intentar arribar a Europa des de l’aigua, malgrat no saber nedar. Soc del Senegal, soc del Marroc, soc de Mali, soc de Guinea, soc africà.
La foscor avançava cap a nosaltres, i nosaltres cap a la foscor.
Des del 2014, gairebé 30.000 persones han perdut la vida al Mediterrani a la recerca d’un futur digne. Els paisatges d’Eva Miquel guarden de manera latent la memòria de les vides que s’hi han perdut i els records d’aquells que han aconseguit sobreviure.
Des de l’aigua aborda la temàtica de les crisis migratòries mitjançant una exploració poètica i visual. A través de la fotografia, el dibuix al llapis de grafit, el vídeo i la instal·lació situar a l’espectador al centre del paisatge. De manera similar als mestres del Romanticisme i el seu acostament a la naturalesa, Eva Miquel ens mostra un horitzó vast i inassolible de salnitre sota el qual subjau el més absolut desassossec.
La seva obra neix d’un compromís d’escolta activa de persones migrants i la seva força radica en una mirada que transcendeix aquesta atenció per instal·lar-se en la vivència de l’altre. Mirant des de l’alteritat, col·locant el focus en la memòria, en l’experiència visual de qui viatja des de la mar i cerca un referent que el condueixi a terra.
Des de l’aigua és una invitació a qüestionar les arrels de les desigualtats, a confrontar-se a la violència exercida des del poder i a reflexionar sobre les complexitats de les crisis migratòries.
Fugint del discurs de la seguretat, l’artista posa l’accent en les vivències personals i en la necessitat d’escoltar l’altre, perquè només quan ens acostem som capaços d’albirar la semblança amb els nostres propis desitjos i anhels.
“L’origen d’aquest projecte neix amb Des de l’aigua, un llibre realitzat amb l’editorial Zahori i la col·laboració de la Creu Roja, que tracta el drama de la migració al Mediterrani des de la vivència de dues dones i vuit homes de l’Àfrica que van arribar a costes europees en pastera. La narració és un viatge escrit en primera persona, tot donant veu als deu supervivents que em van contar la seva por a l’aigua quan pensaven que morien. Cada pàgina és una imatge dedicada a elles i a ells; el punt de vista de les imatges, en gran part, situa el lector enmig de la mar, tal com ells m’ho van descriure”.
Eva Miquel
