DÍPTICS
Planta0. Sala Muncunill de Terrassa.
Descarrega aquí la teva invitació
Díptics presenta el retrat d’una persona que mira fixament el visitant d’una exposició. El retratat ens conta una part de la seva vida sentimental, afectiva o sexual que ell considera rellevant.
Aquesta segona imatge (la primera és el retrat) mai és una idea meva, sinó que és una proposta del retratat. No suggereixo res ni tampoc intervinc en la composició de l’escena ni en els posats del retratat.
Entre totes les fotografies de la sessió és el retratat qui triarà la imatge que s’adapti més a la seva idea i que situaré al costat del seu retrat.
Aquesta sèrie, la vaig començar l’any 2000 i la vaig tancar el 2009, quan ja portava més de setanta díptics.
Díptics és present en diverses col·leccions, entre les quals destaquen la Col·lecció Rafael Tous, Macba, Musac, Comunidad de Madrid o Colección Redón, entre d’altres.
Exposició amb contingut sexual explícit.
Santos Montes
Santos Montes va néixer a Santander l’any 1949 i des del 1993 viu i treballa a Barcelona. La seva activitat es divideix en diverses sèries:
Díptics. Al costat de la imatge del retratat n’hi ha una altra de la vida sentimental o sexual. En total hi ha setanta-dos díptics que són una petita representació de la vida sexual i sentimental de finals dels anys noranta i de la primera dècada del segle XXI.
Alcorisa. Recull un ampli treball sobre la vida d’aquesta localitat de Terol. Hi estan retratats els habitants i hi ha moltíssimes imatges dels costums i de les festes.
Buscant el Nord. Es compon de diverses petites sèries fotogràfiques, de vídeos i de gravacions en súper-8. Són diversos milers d’imatges realitzades durant catorze anys en una franja de menys de dos quilòmetres de la costa de la província de Lugo.
Mata-Hari. Sis imatges intenten reflectir els últims moments de la vida d’aquesta ballarina famosa. S’hi barregen fotos originals de l’època amb d’altres realitzades per l’artista. A més, hi ha dos llibres fets amb les innombrables proves necessàries per obtenir el resultat final. En el fons apareixen els múltiples dubtes que es plantegen quan s’analitza un fet històric i la possible injustícia del tràgic final de Mata-Hari. Sempre s’han d’exposar juntes les fotografies i els llibres.
Les seves obres formen part de les col·leccions Macba (Barcelona), Musac (Lleó), Fundació Pilar i Joan Miró (Palma), Col·lecció Rafael Tous, Col·lecció Juan Redón, Col·lecció Antonio Barnola, Artium (Sevilla), Fundació Vila-Casas, Museu de Terol, Museu Universitari d’Alacant, Ongarri (Elgoibar), Caixa Cantàbria, Comunitat Autònoma de Madrid, Museu Marugame (el Japó) i Col·lecció Tagomago.
