LLEGENDA BLANCA
En 2016 una jove francesa creava el hashtag #SiLesNoirsParlaientCommeLesBlancs per ridiculitzar els llocs comuns del racisme i proposava girar l’enfocament d’algunes frases molt esteses sobre les persones negres perquè quedés palès el ridícul d’aquestes idees preconcebudes.
En aquests anys no han canviat gaires coses, i les mateixes frases vergonyoses, lacerants i ridícules es continuen escoltant. “T’imagines una exposició d’una persona racialitzada parlant de blanquitud?” -es pregunta Imanol Buisán- “Doncs a l’inrevés és quelcom totalment acceptat: un blanc utilitzant la negritud com a excusa per a desenvolupar el seu discurs”.
Aquesta incongruència històrica és la guspira que ha donat lloc a l’exposició Llegenda Blanca. L’artista no pretén parlar de colonialisme, ni contextualitzar la xenofòbia, només detenir la nostra mirada sobre alguna de les seves conseqüències en l’actualitat i, d’aquesta manera, generar preguntes que esperonin el pensament.
A través de l’experimentació amb la tècnica i buscant sempre expandir els límits del collage, Buisán observa amb estranyesa els nostres patrons de conducta per descobrir les dinàmiques de poder desigual i discriminació que sostenen la nostra societat. L’exclusió racial n’és una, però i si aquesta lent augmentada, aquesta escletxa en el discurs ens permetés veure també altres realitats com la gordofobia, l’aporofobia, la gerontofocia, la lftbi-fòbia o qualsevol altra relació desigual de poder?
Amb la col·laboració de:
Imanol Buisán
L’Imanol és un artista de collage egarenc i dissenyador gràfic. Treballa el collage analògic des de 2014, quan es va descobrir una tècnica àgil i ràpida, que li va permetre experimentar, fins recorreguts molts més complexos.
El seu projecte inicial consistia a fer un collage diari que va durar 7 anys. Arran d’aquesta iniciativa el seu llenguatge artístic va madurar i la tècnica va esdevenir un eix estructural de la seva obra.
Posteriorment, ha treballat diverses sèries amb la mateixa intenció d’investigar sobre la tècnica. Entre aquestes sèries destaquen La costilla, una reflexió sobre les noves masculinitats, guanyadora del segon premi de la revista Contemporry Collage magazine 2023; Ícaro sobre el Kármán (frontera, ciutat), Les muses de Picasso, Extirpe o Flores (genètica, tecnologia), entre d’altres.
Les seves obres s’han exposat a diversos espais de l’estat espanyol, Coyoacán (Mèxic) i Valençay (França) entre d’altres.
Sovint participa en exposicions col·lectives arreu del territori de les quals podem destacar la col·lectiva a Arts Santa Mònica pel Festival Art Kronos, on compartia paret amb Lita Cabellut, Christo, Chillida o Joel Peter-Witkin.Compagina l’obra expositiva amb peces per revistes que podem trobar a Maintenant (revista de EEUU), Contemporary Collage Magazine (EEUU), Labzine (Madrid), Mangrana (Lleida), Quaderns de les idees i les arts (Sabadell) i Cults of Life, entre d’altres. El 2023 va publicar el llibre L’atzagaia, editat per Hòstia Santa, amb els textos de Laura Castillo.