SER. INSTANTÀNIA EN MOVIMENT
Mai estem en equilibri. Al món tot està en desequilibri i busquem l’equilibri. Però sabem que això no és possible perquè sempre hi ha el moviment que provoca el desequilibri. I el moviment és la vida.
Sanja Kosonen
Al circ s’esdevenen coses extraordinàries de manera habitual, com el fet de moure’s per l’aire o caminar cap per avall. D’aquí sorgeixen formes orgàniques i efímeres, expressions extàtiques i insòlites. Són accions que juguen amb la força dels cossos i de la gravetat, entre altres coses. Quan un cos arriba a la gravetat zero, en el punt de suspensió del recorregut, és on s’esdevé l’equilibri. Un instant de transcendència.
Entendre la fugacitat d’aquests moments em porta a observar el circ des d’aquesta qualitat transitòria que tenen els rituals. Parant atenció a la sensibilitat de les formes que adopta el mateix recorregut. Per exemple, la mirada preparatòria de dues persones que han de fer un equilibri de mà a mà, els tempos de moviment que es marquen a través de la respiració en conjunt, el joc d’articulació entre diversos cossos mentre es comuniquen de manera sensorial, o la caiguda.
La possibilitat de caure sempre hi és, però té presència quan volem anar més enllà del llindar i arribar al punt desconegut. Perquè aquí és on apareix el risc. Quan estem en la transició d’un lloc a un altre, d’un moviment a un altre, l’única orientació que tenim en aquest espai liminar és una aposta a cegues. Confiar i afrontar el buit.
Marta Garcia Cardellach
