T’HO HAS DE MENJAR TOT
T’ho has de menjar tot. El darrer divorci del segle. Els insults al Parlament. Els estafadors absolts. El rellotge/el cotxe/la crema que et canviarà la vida. La beguda de la felicitat. T’ho has de menjar tot. Els vídeos de TikTok, de YouTube, d’Instagram. Els gatets de WhatsApp. Les influenciadores (influencers) i els influïts. Les guerres, les fams, els morts. La faràndula del paper cuixé i els platós televisius.
Vivim hiperconnectats, bombardejats per milers d’imatges i missatges. La rapidesa, la instantaneïtat i la fragmentació caracteritzen la manera com ens apropem a la informació.
T’ho has de menjar tot és una reflexió sobre com aquest accés a la informació, la immediatesa i la hiperconnectivitat ens converteixen en fagocitadors omnívors incapaços d’establir filtres conscients, de construir els nostres propis criteris o vincular-nos afectivament amb la informació que ens bombardeja. Aquesta sobreabundància ens pot portar a la superficialitat, a desistir de la construcció interior, a desterrar el fet espiritual, a sentir-nos falsament plens.
A la sala noble d’un palau burgès ens acull una taula exquisida. Sobre la porcellana blanca, 28 llambordes esperen els comensals. La duresa del granit i la delicadesa de la porcellana blanca violenten el visitant.
Agustín Laguna incorpora el collage sobre la pedra apropiant-se de retalls de diaris, publicitat i revistes. Els collages estan incomplets. Són imatges que ens impedeixen copsar la totalitat i, per aquest motiu, esdevenen universals. Aquesta fragmentació és també una constant a la seva obra. Un recurs utilitzat per abstreure’ns del que és tangible i buscar el que és essencial.
Cada dia digerim amb indiferència i normalitat imatges i històries tan indigestes com el granit. Fragmentades, incompletes, manipulades. La instal·lació ens convida a qüestionar-nos la manera com ens apropem a tota aquesta informació. A preguntar-nos per l’apatia que provoca l’acumulació de dades a les quals no podem vincular-nos i la indiferència per la sobresaturació d’estímuls i l’excitació constant.
La instal·lació posa de manifest aquesta agressió silenciosa i constant, i ens convida a preguntar-nos: “Ens ho hem d’empassar tot?”.
Agustín Laguna
Agustín Laguna (1963) és un artista que combina la cerca de bellesa i veritat en les seves obres amb la delicadesa i valentia d’un acròbata sense xarxa.
En els seus projectes utilitza el gravat, el dibuix i la superposició de papers fragmentats per a reflexionar sobre la necessitat de buscar el fet essencial.
Llicenciat en Història de l’Art per la Universitat Complutense de Madrid, va aprofundir la seva formació artística en el taller de gravat de Sara Quintero i Alberto Pina. Des de fa anys investiga les possibilitats del paper no només com a suport per a les seves obres, sinó també com a material pictòric.
